Com que estic segur que el Pare Noel passarà de llarg un altre any -Ei Pare Noel, els que tenim una eterna mentalitat infantil no comptem com a nens, o què?- Doncs he decidit fer-me jo mateix un regal en forma de llibre, es diu:
"Conversaciones con Billy Wilder" de Cameron Crowe
Els darrers mesos he intentat iniciar la meva carrera com a dramatúrg, "que no cunda el pánico!", només és un tímid intent…algú, però, contagiat per aquesta il.lusió que tenim els inconscients em va dir, després de llegir el meu atemptat dramatúrtic:
-Mira les pelis de Billy Wilder.
-Però si és un director de cinema -va ser la meva estúpida resposta.
I aquí es va acabar la nostra conversa… i ja no l´he tornat a veure mai més. Així que vaig començar a mirar pelis de Billy Wilder "Déu, gràcies per haver creat les dones i l´E-mule, la sal i el sucre de la vida!", he redescobert el cinema. "Con faldas y a lo loco", "Primera plana", "L´apartament"…en fi, un geni. I en el llibre, a més de geni, és veu la seva figura, el seu humor, la seva mala llet, la realitat del món del cinema…
Quan Cameron Crowe el va a veure al seu despatx:
"Y, encima de la puerta, el famoso letrero diseñado por Saul Steinberg que decia:
¿CÓMO LO HARÍA LUBITSCH?"
Evidentment no disposava de la pàgina web: http://www.ehow.com/
On t´ho ensenyen a fer pràcticament tot. I quan dic pràcticament tot, és pràcticament tot! Clar que a la vida real, en el moment X, no tenim temps de mirar aquesta web. Només ens queda pensar, com ho hauria fet Lubitsch?
Gràcies pel consell mestre, ens trobem al cel dels guionistes! (espero que tardem força a trobar-nos)
