El petó segons la ciència:
“la yuxtaposición anatómica de dos músculos orbicularis oris en estado de contracción”.

i el petó segons la poesia:
"Un juramento que se hace tan cerca, un acuerdo que busca una ratificación, una exacta promesa, una o rosa en la palabra amor, un secreto dicho no en el oído sino en la boca”

Tweet

Tweet

El pavo comprobó que todas las mañanas le daban de comer y, tras varios meses de observaciones, concluyó que existía una ley universal:

“Estos humanos tan amables me deben de querer mucho, puesto que todos los días me dan de comer generosamente”.

Cuando llegó el día de Acción de Gracias, resulta que los “amables humanos” afilaron el cuchillo y demostraron que la ley formulada por el pavo valía bien poco.

El problema del pavo se puede generalizar a cualquier situación donde
 "la misma mano que te da de comer puede ser la que te retuerza el cuello"
….pensemos en el aspecto más inquietante de la inducción: el "retroaprendizaje". Pensemos en la experiencia del pavo, más que no tener ningún valor, puede tener un valor "negativo". El animal aprendió de la observación, como a todos se nos dice que hagamos….su confianza aumentaba a medida que se repetían las acciones alimentarias, y cada vez se sentía más seguro, pese a que el sacrificio era cada vez más inminente.
Consideamos que el sentimiento de seguridad alcanzó el punto máximo cuando el riesgo era mayor. Pero el problema es incluso más general que todo esto, sacude la naturaleza del propio conocimiento empírico. algo ha funcionado en el pasado, hasta que…pues, inesperadamente, deja de funcionar, y lo que hemos aprendido del pasado resulta ser, en el mejor de los casos, irrelevante o falso y, en el peor, brutalmente engañoso

Nassim Nicholas Taleb, " The Black Swan"

Tweet

Tenia unes quantes preguntes així que em vaig posar en contacte amb la Mare Teresa de Calcuta.

- El dia més bonic?  Avui

- L’obstacle més gran?  La por

- La cosa més fàcil?  Equivocar-se

- L’error més gran?  L’abandonar-se

- La causa de tots els mals?  L’egoisme

- La distracció més bonica?  El treball

-La pitjor derrota? El desànim

- Els millors professors? Els nens

- La primera necessitat? Comunicar-se

- Allò que ens fa més feliços? L’ésser útil als altres

- El misteri més gran? La mort

- El defecte pitjor? El mal humor

- La persona més perillosa?La mentidera

- El sentiment més baix? La rancúnia

- L’obsequi més valuós?El perdó

- Allò que és més necessari? La llar pròpia

- El camí més eficaç? El somriure

- El millor remei? L’optimisme

- La satisfacció més gran? El deure complert

- La força més potent del món?La fe

- El projecte mundial més urgent? Compartir

- Les persones més necessàries? Els pares

- Allò que hi ha de més formós? L’AMOR

… era una dona de poques paraules

Tweet

             Durant tota la pel.lícula "Citizien Kane", una de les grans pel.lícules de la història, el periodista investiga el significat de la paraula "rosebud", les últimes paraules de Kane abans de morir.Finalment no en descobreix el significat, però sí que ho fa l´espectador, en un final que dóna sentit a tota la recerca.

      Tots tenim un/-a "rosebud" a la nostra vida, i allò que més ens marca pot ser considerat per a qualsevol altre la cosa més insignificant del món. Veieu a l´última escena, com un operari anònim crema sense saber-ho el "Rosebud" d´un dels homes més poderosos del món.

No som res,"All we are is dust in the wind".

Tweet

Avui per primera vegada a la vida he tingut un E-Book entre les meves mans.

M´he sentit una mica com aquell que està a punt de fer un pacte amb el dimoni, com el dia després d´haver fet el primer petó…aquella estranya estranya sensació de no tenir ni idea de què pot passar després d´això.

Els més apocalíptics suposo que pronosticaran la fi de la cultura; els més high-tech deuen tenir orgasmes de satisfacció; els més indiferents pensaran que això és una altra xorrada (el mateix van pensar quan es va inventar la imprempta).

Desapareixerà el llibre? El McDonals no ha aconseguit acabar amb les bons restaurants, el meu pronòstic és que en un futur molt proper es vendran llibres nous en format paper, i és publicaran en format digital els milers i milions de llibres que ja és impossible trobar a les llibreries. Alguns parlen del plaer de tocar el paper i blablabla, però sabeu quan costa publicar un llibre en paper? Publicar-lo en PDF pot tenir un cost 0 €!

 "No hase falta desir nada más" com va dir el profeta Schuster.

Tweet

 Com que estic segur que el Pare Noel passarà de llarg un altre any -Ei Pare Noel, els que tenim una eterna mentalitat infantil no comptem com a nens, o què?- Doncs he decidit fer-me jo mateix un regal en forma de llibre, es diu:

      "Conversaciones con Billy Wilder" de Cameron Crowe

Els darrers mesos he intentat iniciar la meva carrera com a dramatúrg, "que no cunda el pánico!", només és un tímid intent…algú, però, contagiat per aquesta il.lusió que tenim els inconscients em va dir, després de llegir el meu atemptat dramatúrtic:

-Mira les pelis de Billy Wilder.
-Però si és un director de cinema -va ser la meva estúpida resposta.

I aquí es va acabar la nostra conversa… i ja no l´he tornat a veure mai més. Així que vaig començar a mirar pelis de Billy Wilder "Déu, gràcies per haver creat les dones i l´E-mule, la sal i el sucre de la vida!", he redescobert el cinema. "Con faldas y a lo loco", "Primera plana", "L´apartament"…en fi, un geni. I en el llibre, a més de geni, és veu la seva figura, el seu humor, la seva mala llet, la realitat del món del cinema…

Quan Cameron Crowe el va a veure al seu despatx:
"Y, encima de la puerta, el famoso letrero diseñado por Saul Steinberg que decia:
 ¿CÓMO LO HARÍA LUBITSCH?"

Evidentment no disposava de la pàgina web:         http://www.ehow.com/

On t´ho ensenyen a fer pràcticament tot. I quan dic pràcticament tot, és pràcticament tot! Clar que a la vida real, en el moment X, no tenim temps de mirar aquesta web. Només ens queda pensar, com ho hauria fet Lubitsch?

Gràcies pel consell mestre, ens trobem al cel dels guionistes! (espero que tardem força a trobar-nos)

Tweet

Ha aparegut el nou llibre de J.Winkler, sé que molts l´estaveu esperant! Si el voleu demanar a la llibreria el seu títol és:

"Ich reiss mir eine Wimper aus und stech dich damit tot"

No sabeu alemany? Perdó, a vegades se m´oblida que no tothom té 5 carreres universitàries i parla amb fluïdesa 15 idiomes com jo. Per a vosaltres que sou feliços en la més extrema de les ignoràncies (de bon rotllo, eh?) la seva traducció aproximada és:

"M´arrencaré una pestanya i t´apunyalaré amb ella fins que et moris"

Estic segur que aquest llibre marcarà un abans i un després de les lletres germàniques.

Tweet

Ja m´han tornat a aparèixer cares de Bélmez al labavo! Per un cop a la vida que em decideixo a fregar i em trobo aquestes aparicions indesitjables!

Ja n´estic fart dels fenòmens paranormals! Esperits que s´intenten posar en contacte amb mi, cares a les parets, intents d´abducció…però és que no em podeu deixar tranquil? Això dels fenòmens paranormals és una tocada de collons, sobretot quan has de canviar totes les rajoles de la paret. No hi pensen els esperits en això quan t´apareixen pels puestos, no pensen que val una pasta després netejar-ho tot, i quan t´abdueixen, què?, no pensen que després a la feina t´has de buscar una excusa més creïble. A veure, a mi m´és igual si m´abdueixen, escolta, si això els fa feliços… però que em donin una mena de ceriticat o algo que justifiqui l´arribar tard.
En resum, fenòmens para normals: Sí, però amb condicions!

Tweet

Sí, ho heu llegit bé. Una nova versió de la Bíblia, aquest cas en versió Manga, segur que serà un gran èxit de ventes a l´FNAC del Vaticà!

Tweet